dilluns, 19 de desembre del 2011
Felicitació de Nadal
Felicitació de Nadal
Paula, cavalquem sempre juntes
Quan entro per la porta, ella ja està esperant-me. Només veure'm, un somriure se li forma a la cara. Un somriure trapella, amb el qual m'ensenyes les seves dents blanques com la neu. Quan jo li somric també, ella se'm tira a sobre i em fa una forta abraçada. M'agafa d'una mà i em guia a la seva habitació . Després de preguntar-me com em va tot, de seguida va la qüestió que realment li interessa més: a quin joc em ve més de gust jugar en aquell moment. Jo li ho dic i mentrestant, com aviciada a xerrar pels descosits, començo a explicar totes les meves “batalles”. Ella, sense deixar de somriure ni un moment, m'escolta a mi i la música pop actual que posa de fons. Quan jo ja he acabat de xerrar, em fa entendre que ha estat ella qui ha guanyat la partida de”MONOPOLY”
Quan comencem a tenir gana i set, no hi ha cap més remei que aixecar-se i anar a la cuina. La Paula,com sempre,baixa les escales a gran velocitat,com un pilot de fòrmula 1 que ja es coneix el circuit de memòria. Quan hi arribem,ella sempre es fa unes crèpes. Després,anem al sofà. Per asseure's, la meva amiga Paula fa un petit salt,desafiant la llei de gravetat. M'ensenya programes d'hípica, perquè ella s'hi dedica des de molt petita, i m'indica els passos que fan els cavalls:els que fan malament,els que fan bé,com s'anomenen... A mi no m'importa gens ni mica. Però quan penso la paciència que té ella amb mi amb algunes coses, m'encomana el seu somriure i l'escolto embadalida.
La Paula té uns ulls marrons ametllats amb unes pestanyes i llargues,un nas pla però ample uns llavis llargs i rosats. Té unes cames primes i relativament llargues, i uns peus ni molt petits ni molt grans. Un cabell llarg,llis castany i molt fi.
Som amigues des que tenien memòria. I espero ser-ho sempre,perquè la Paula és un gran persona i una de les meves milions amigues.
Alba B.
dilluns, 5 de desembre del 2011
La Riallera
Els seus ulls verds brillen amb els llums de l'escenari, i els seus cabells llargs i llisos van recollits amb un monyo a la part de dalt del cap.
Quan acaba l'obra, ve tot rient i comença a explicar-nos els vestits incòmodes, els professors de ball, els altres ballarins i ballarines, etc.
Després, la faig callar i li dono una abraçada i ens n'anem a casa caminant. Mentre tornem, la miro i m'hi fixo: som de la mateixa estatura.
Els seus posters d'Elvis Presley i Jack Sparrow fan una mica de por i, encara que ella és bastant poruga, no els té gens ni mica de por.
Tan riallera i divertida com és ella, m'ha començat a explicar acudits i després s'ha estat canviant com a mínim deu vegades d'arracades. Finalment, la felicito per últim cop per l'obra i me'n vaig cap a casa.
Valentina V.
