"Ser alt com un sant Pau"
“Sant Pau era un home petit físicament però les coses que feia eren grans i per això el descrivien i dibuixaven com algú alt i de cara allargada i abundant barba.”
Origen:
Els oficis de ferrer daguers i ganivetaires, formaven part de la Confraria de Sant Eloi i tenien per patró a Sant Pau, per això anaven a les festes pels carrers de la ciutat presidits per la figura d'un home molt alt vestit com sant Pau amb una gran barba, fent brandar una enorme espasa que duia a les mans en representació dels gremis.
Significat: És un expressió viva, que vol dir “fer un soroll molt gran o desmesurat”.
Els oficis de ferrer daguers i ganivetaires, formaven part de la Confraria de Sant Eloi i tenien per patró a Sant Pau, per això anaven a les festes pels carrers de la ciutat presidits per la figura d'un home molt alt vestit com sant Pau amb una gran barba, fent brandar una enorme espasa que duia a les mans en representació dels gremis.
“Fer un xivarri de cal Déu”
Significat: És un expressió viva, que vol dir “fer un soroll molt gran o desmesurat”.
Pel que fa a l’origen de la dita hi ha tres teories:
(Aquest és un fragment d’un romanç que justifica la tesi defensada per la tercera hipòtesi.)
- És una variant de Déu.
- Cal Déu prové concretament de la fàbrica de licors Déu i Mata, de les Corts de Sarrià.
- Té origen en l’enrenou que hi havia pels carrerons de les Corts quan venien els carros a carregar bótes de licor que duien al port de Barcelona.
“Uns cafetins hi veureu
que podem dir ambulants,
que si són petits són grans
perquè amb poc calé beureu.
Si voleu llet, llet tindreu,
munyida i per munyir;
molt bon te per fer pair
i aiguardent que és de cal Déu.”
(Aquest és un fragment d’un romanç que justifica la tesi defensada per la tercera hipòtesi.)
"Estar a la lluna de València"
Hi ha diverses llegendes sobre aquesta dita.
Les llegendes diuen que fa molt de temps, a València tancaven les portes de Serrà de les muralles quan es feia de nit i els que es quedaven a fora no podien entrar si no havien arribat a temps perquè s’havien despistat. D’aquí ve “estar a la lluna de Valencià”, estar despistat.
L’altra llegenda diu que quan els catalans van conquerir València, quan l'exercit va tornar a la platja, no hi cabien tots en els vaixells. Llavors la gent que no va poder entrar als vaixells es van haver de quedar a dormir a la platja. Mentre esperaven, un grup de moriscos valencians els van matar a tots mentre estaven despistats.
Per això quan estàs despistat o no estàs atent et diuen que estàs “a la lluna de València”.
ALUMNES DE L'OPTATIVA DE REVISTA
Article dirigit per Jairo Mirón