LA QUE SE AVECINA

És una sèrie de televisió espanyola d'humor, creada pels germans Alberto i Laura Caballero i Daniel Deorador, per a Telecinco. La sèrie està destinada a un públic mitjanament jove, i es caracteritza per satiritzar amb humor negre les relacions de convivència entre els veïns d'una comunitat a través de les històries i situacions surrealistes que succeeixen als seus protagonistes. La major part de les seves trames es desenvolupen a la fictícia urbanització Mirador de Monte Pinar.

La que se avecina és una sèrie que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat de veïns, però una mica exagerada. A vegades diuen comentaris i paraules que no s'haurien de dir a la televisió, però tot i així té molt d'èxit. Jo personalment em ric molt amb els personatges i sempre n'hi ha un que destaca més que uns altres. Recomano aquesta seriè perquè et rius molt i et fa oblidar els problemes i passar una bona estona.

                                                     Aina Cardus i Amal Essafi

Berta Garcia: "Quan el vaig provar em vaig enganxar i no he pogut parar."

La Berta García és una jove que té 14 anys i és una gran aficionada al Cub de Rubik. Estudia a Premià De Mar, i fa 3r. d'ESO, és una molt bona estudiant i una bona alumna. És la campiona d’Espanya del campionat del Cub de Rubik. Ella fa el Cub de Rubik amb els ulls oberts o tancats, és molt bona. Per això li hem fet una entrevista:

-Quan va començar a agradar-te el Cub de Rubik?

Des dels 7 anys. Quan el vaig provar em vaig enganxar i no he pogut parar.

-Apart del Cub de Rubik quines activitats t’agrada fer?
De vegades llegeixo, també m'agrada molt la música.

-Fas aquesta activitat amb altres amics, companys o familiars?

Sí, amb els meus amics. Tinc alguns vídeos amb ells a el meu canal "infinitacuriosidad".

-Quina classe de cub t'agrada més i per què?

El 3x3, perquè és el clàssic. I a cegues perquè se'm dóna bé.

Hamza Barbaka i Mauricio Gómez

"Per a mi és més que un esport"

La moda skater prové de Califòrnia i més concretament dels practicants

d'aquest esport, que té lloc sobretot a les ciutats. S'ha estès per tot el món a

causa de la popularització del monopatí i tot el que l'envolta (marques

surferes, comoditat, música californiana...). Vestir-se com si fossis un

patinador et farà semblar jove i dinàmic, esportista però despreocupat. Si ets   skater el més probable és que els teus estilismes plasmin d'un cop de vista 

com entens la vida i l'esport que practiques, ja que sol ser molt fàcilment 

identificable: pantalons amples, samarretes amb missatges, gorres,  I les 

sabates de patinar per excel·lència són les Vans, marca que segur que  

molts coneixen.

Em va semblar un tema interessant i com que coneixia a un noi que és skater   llavors vaig decidir entrevistar-lo.

1.Quins són els avantatges de ser Skater?

  Que pots practicar-lo en molts llocs. Sol o acompanyat d'amics.

   És molt complicat i això fa que sigui molt divertit i per a mi és més que un esport.

2.Què et va inspirar per ser Skater?

  El complex que és fer cada truc, la velocitat, l'adrenalina i que no

  és un esport. Tot depèn de tu mateix.

3.Quin tipus de vestimenta portes normalment?

  Pantalons jean, samarretes normals, bambes especials fetes per

  fer skate i gorra per al sol. I a l'hivern igual però amb

  dessuadores.

4.Quina ideologia tens?

   Ideologia política: democràcia

5.Hi ha molta gent al teu voltant que fa Skateboard?

  Molt poca, però amb pocs en tinc prou. No fa falta que hi hagi massa gent per gaudir de
l'esport

6.Què pensen els teus familiars o amics del fet que t'agradi ser Skater?

  Diuen que és molt perillós, que és de nens i que ja estic gran per

  fer això.

7.Què vol dir per tu el Skateboard?

  Llibertat, pau, creativitat,adrenalina i amistat.

8.Quan de temps sols estar amb el Skate?

  Entre setmana 10min i els caps de setmana des que em llevo fins  

  que me'n vaig a dormir.

9.Per què et vas aficionar al Skate?

  Perquè és l'única amb la qual cosa em sento lliure, no depenc de

  ningú, el practico on jo vulgui i la seva dificultat fa que cada vegada

  que aprenc algun truc nou em senti increïble amb mi mateix i em

  motiva a seguir aprenent.

10.T'agradaria ser un professional del Skate?

    A mi i a tots, però és molt difícil. El practico per diversió, perquè

    és el que m'omple i em fa sentir bé.

11. Has participat en algun concurs? Si hi has participat, has guanyat

     algun premi?

    +Sí, hi he participat.

     +He guanyat una samarreta i un joc de rodaments(coixinets).`

Foto: Christofer

AMAL E.

Experiment científic de l'observació de mucosa bucal

La classe de 3r B el passat dia 8 d'octubre, al laboratori de biologia vam fer una observació de les cèl·lules bucals per començar a aprendre a fer preparacions i saber com observar amb el microscopi amb els diferents augments. Per poder realitzar aquest experiment principalment vam utilitzar blau de metilè, un portaobjectes, escuradents de fusta, vas de precipitats, cobreobjectes i un microscopi òptic.

Només començar l'experiment ens vam fer una pregunta  per tenir un objectiu i una idea de com ens pensem que seran les cèl·lules: quina forma i quin color tindran i amb quants augments les tindríem que d'observar. Aquest procediement en llenguatge científic s'anomena hipòtesi. La nostra hipòtesi és que les cèl·lules tindran forma de circumferència, estarán molt separades i podrem veure el seu nucli.

Després de fer-nos aquesta hipòtesi vam fer un experiment per confirmar-la  i poder observar les cèl·lules de la mucosa bucal. L'experiment és el següent:

• Agafem l’escuradents de fusta i freguem per la mucosa bucal.                                                            
• Sacsegem l’escuradents de fusta al portaobjectes.                                                                             
• Tenyim la mostra amb blau de metilè.                                                                                                
• Un cop ho hem tenyit, rentem la mostra amb el comptagotes ple d’aigua intentant no rentar la mucosa bucal.                                                                                                                                           
• Movem el portaobjectes fins que no quedi aigua.                                                                               
• Una vegada tenim seca la mostra col·loquem el portaobjectes a la platina del microscopi.                   
• Observem amb els diferents augments dels microscopi, de més petit a més gran.        

          Nosaltres, la classe de 3r B, vam confirmar les nostres hipòtesis i per això hem volgut explicar             aquest experiment tan divertit i científic que per un moment hem pensat que érem científics que           investigaven la mucosa bucal. Qui sap si hi haurà futurs científics?

          

         Aquí us deixo un vídeo amb el procediment que he seguit i imatges dels resultats final que                  vam observar amb el microscopi.

  

Margalida Capellà

Margalida Capellà és una professora de l'institut Premià de Mar. Fa llatí i grec a batxillerat i als alumnes de 4r d'ESO.Va obrir el seu bloc, el fil de les clàssiques, el 2007 per motivar els seus alumnes i perquè tinguessin més interès per la seva assignatura.

Ens hem donat la llibertat per fer-li una entrevista i informar-nos més sobre ella.

1. Des de quan et vas interessar per les llengües?
Ben bé, no ho sé. Diria que des de sempre. De fet, els meus pares sempre diuen que vaig aprendre a parlar molt d’hora i que als tres anys ja llegia bé. De petita, em vaig proposar d’aprendre una paraula nova cada dia i vaig continuar amb aquesta rutina fins que vaig aprendre grec modern.


2. Et va costar molt aprendre llatí i grec clàssic? Són llengües flexibles, molt difícils, però m’agradaven molt, i crec que tenia facilitat amb la sintaxi i la morfologia però l’art de la traducció requereix de molt temps i molta paciència; també d’equivocar-se molt i d’aprendre de l’error. Són llengües que recompensen amb escreix l’esforç perquè aporten molt de plaer intel·lectual i una gran satisfacció personal. Amaguen un gran tresor: un pensament i una manera de ser i d’entendre el món que malgrat els anys és ben vigent. Són la nostra herència cultural!


3. Quina carrera vas escollir? Per què? Vaig estudiar Filologia Clàssica. De fet, havia d’estudiar Genètica i els professors es van enfadar molt amb mi perquè deien que, podent estudiar una cosa amb futur, a sant de què havia d’estudiar Clàssiques i fora de Mallorca.


4. Què és el que va impulsar a escollir aquesta carrera? El canvi de gir a la meva vida, de ciències a lletres pures, de Mallorca a Barcelona, el va provocar el llatí i després la professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes, que, sense ser tutora, va parlar amb els pares perquè em deixessin estudiar Clàssiques i sortir de l’illa. Encara mantinc contacte amb ella. Ha exercit en mi una gran petjada a l’hora d’entendre i d’exercir la docència, i això que no eren temps digitals! La resposta a la vostra pregunta seria: Una gran mestra!


5. De petita tenies planejat ser professora, o tenies en ment un altre ofici? Quin? Tot i que, als quatre i als cinc ajudava a la senyoreta a fer llegir els meus companys de classe que encara no en sabien, i em va anomenar la seva ajudant, no va ser fins més tard que vaig decidir dedicar-me a la docència i treballo a l’aula, perquè m’agrada. Va ser tot un encert! De petita, volia ser arqueòloga i d’adolescent, científica. Crec que totes aquestes inquietuds, i més, les he trobades estudiant Clàssiques i les poso en pràctica en el dia a dia a l’aula.



6. Qui va escollir el bloc dels teus alumnes Aracne fila i fila? Per què aquest nom? Què significa?Després de guanyar el 2008 El Fil de les Clàssiques el Premi Bloc Catalunya d’Educació i sortir al telenotícies, els meus alumnes varen deixar d’escriure i de comentar al bloc d’aula; aleshores els vaig fer un regal, perquè tinguessin el seu espai i el sentissin seu, amb la condició d’obrir-lo a la col·laboració d’altres alumnes, professors d’altres centres i a tothom que hi volgués participar. El nom el vaig suggerir jo i els va agradar. Per què Aracne fila i fila? perquè es tractava de seguir El Fil de les Clàssiques i no perdre’s en el laberint d’Internet i, a la vegada, volia que fossin millors editors, i ho han aconseguit, perquè els alumnes aprenen millor els uns dels altres. Sabeu qui era Aracne? Voleu que us expliqui el mite? Doncs, hi havia una vegada una noia de Lídia de nom Aracne que es vantava de ser tan bona teixidora i brodadora com la mateixa dea Minerva, Atena en grec. S’ho creia tant que la va reptar a un concurs i, vés per on, la noia va fer un brodat dels amors dels déus tan bonic que la dea engelosida la va convertir en una aranya i encara ara fa la tela!

7. Li vas dedicar a algú en especial el Premi Impuls? Als meus alumnes i exalumnes! A qui, si no? Durant vuit anys han anat estirant del fil i fent-lo seu, han trenat l’atapeït currículum de Grec i de Llatí, s’han preparat tots junts per a les PAU, han volgut compartir la seva feina, han treballat cooperativament i col·laborativa, han fet treball competencial, han volgut fer de les seves eines de lleure, eines d’aprenentatge i de curació de continguts a la xarxa, han format el seu PLE (Personal Learning Environment) i alhora el meu, han esdevingut far per a altres alumnes d’altres centres… En Joan Marc Ramos el 2007 em va iniciar en el món dels blocs, però sense l’entusiasme dels alumnes tots aquests espais digitals (Aules Moodle per a cada curs, 23 blocs, xarxes socials…) o bé no haurien arribat a veure la llum o s’haurien mort i no s’hagués guanyat cap premi, cap reconeixement, cap guardó… i n’han obtingut ben molts (Auriga, Baldiri Reixac, Es de Libro, Eidéa, Hèrcules, Projecte de Recerca Jove, Espiral Edublocs etc).


8. Quina és la finalitat de tot el projecte??La finalitat del projecte digital de clàssiques, nascut a l’aula i per a l’aula, és actualitzar el passat grecoromà per entendre el present i ajudar a encarar el futur.

L’actualització de les classes de Grec i de Llatí a través de les eines digitals i amb una nova metodologia fa que els alumnes se sentin motivats per aprendre, per establir connexions i trobar referències clàssiques arreu, … L’alumne/a esdevé el propi protagonista del seu procés d’aprenentatge, del seu qualificador i del seu èxit o fracàs, ...El treball en equip, la creativitat, despertar l’esperit crític, saber viure en la societat digital, fomentar valors, la capacitat de pensar i de qüestionar, el reconeixement del llatí i del grec, un lloc per a les Humanitats …





Moltes gràcies, noies, per l’entrevista i per difondre el projecte de clàssiques digitals de l’IPM a Somnis.

Margalida Capellà Soler

Xènia Ruiz i Carla Marin

Brucee Lee

 
 Tots sabem que Brucee Lee és una llegenda de les arts marcials i del cine. Les noves generacions no el coneixen molt bé i no saben les seves proeses.

Va néixer el 27 de novembre de 1940 a Califòrnia (EE.UU). Va morir d'una causa estranya molt jove a l'edat de 32 anys el 20 de Juliol de 1973 a Hong Kong (Xina). Amb la seva curta edat va ser mestre d'arts marcials, guionista, actor i filòsof.

El seu interes per la filosofia oriental va començar quan estava entrenant amb el seu mestre Yip Man. La seva filosofia taoista consistia en que l'home connecti amb la natura. Bruce no creia en un sistema d'educació, ni creia en la doctrina de pietat filial.
 

Va començar a fer pel·lícules el 1941 amb 3 mesos d'edat en la pel·lícula Golden Gate Girl on feia de bebè. Aquesta pel·lícula no es va arribar a estrenar. La primera en la qual va ser Wealth is like a dream amb 6 anys. I va acabar la seva carrera a 1973 fent Operacion dragon.

Les millors van ser: Juego con la muerte ; Operacion dragón; El furor del dragon; Furia oriental. Van tenir gran èxit a les taquilles. Però una va destacar molt més per la seva argumentació i gran qualitat. Va ser: Karate a muerte en Bangkok.

Nosaltres vam veure la pel·lícula Furia oriental i creiem que no deixa de ser una pel·lícula simple amb un desenvolupament normal, inclús una mica còmic. En algunes parts s'evidencia el que passarà després, i amb això perd tota la gràcia. Però realment el que era impressionant eren les lluites. Eren les parts més divertides ja que era la part més treballada i més important de la pel·lícula.


Hamza Barbaka i Mauricio Gomez

Entrevista a un gran entrenador, Mamadou Balde. "Sens dubte el més important és el fet de ser una pinya".

A Premià de Mar ens podem dedicar a qualsevol tipus d'esport, un dels més practicats és el bàsquet, tant masculí com femení. Si vols practicar aquest esport, el millor lloc són les instal·lacions de l' ABPremià.
En aquest equip hem pogut gaudir tant de l'esport com de la bona companyia dels seus integrants. Cada partit aporta un munt d'emocions tant als jugadors com al públic.
Per endinsar-nos més a fons en aquest club, hem decidit entrevistar a un dels seus integrants.Es diu Mamadou Balde i és l'entrenador de l'actual Cadet del club.

 1- Quan vas començar a jugar a bàsquet?
Vaig començar a jugar quan tenia tan sols 5 anys. En aquell moment em va encantar.

2- Quan vas decidir fer-te entrenador? Per què?
Vaig decidir-ho fa 4 anys. Al principi ho feia per guanyar alguns diners, però ara ja ho faig perquè m'agrada entrenar. Suposem que m'agrada donar ordres .

3- Quan vas venir a l'AB Premià?
Fa 4 anys també, vaig començar aquí.

4- Què és el més important per a tu com a entrenador?
Hi ha molts punts importants que un equip hauria de tenir, però sens dubte el més important és el fet de ser una pinya. Ser respectuós amb els companys, amb els rivals i, també, amb un mateix. En temes competitius trobo que el més important seria això. No m'enfado si el meu equip perd, si ha jugat com cal. (Però si guanyem millor)

5- Com ha de ser un equip de bàsquet?
Un equip, per mi, ha de tenir molta intensitat, ha de jugar i pensar ràpid. Però sobretot moltes ganes de jugar.

6- Tens alguna altra feina apart de ser entrenador?
No tinc cap feina, estic estudiant una carrera científica. De fet estic pensant en anar a estudiar a un altre país com Anglaterra.

7- Quan penses deixar de ser entrenador?
La veritat és que no ho he pensat, però suposo que ho hauré de deixar per temes d'estudis o simplement, quan em cansi.

Agraïm que ens hagi contestat aquestes preguntes, però sobretot agraïm que ell sigui el nostre entrenador.

Pau López i Gerard Martínez

Sortida al Museu Blau 4t ESO

El passat dimarts 10 de novembre els alumnes que participem a l’optativa de Biologia de 4t d’ESO vam realitzar una sortida al Museu Blau de Barcelona. L’alumnat i el professorat responsable ens vàrem desplaçar des de Premià de Mar fins a la zona del Fòrum de Barcelona mitjançant el transport públic.

Els professors que ens acompanyaven eren en Pep Caballeria, la Montse Casas i el Salvador Segrelles, entre d’altres. Els anomenats ens van entregar uns dossiers que posteriorment havíem d’anar completant.

Ens van separar segons els grups establerts per les classes de biologia i vam començar la visita: 
-Primerament, guiats per un responsable del museu vam fer un petit taller/activitat d’orientació, relacionada amb l’origen de la vida a la terra; havíem de completar una sèrie d’imatges referents a l’evolució d’una espècie en el pas dels milions d’anys.

-La segona part de la sortida consistia en passejar lliurement pel museu en cerca de les respostes requerides pel dossier, molts alumnes ens vam ajuntar en grups per fer el treball més fàcil i divertit.

Tot i que sota el meu punt de vista la sortida no va estar molt ben estructurada, em sembla que serà molt útil per endinsar-nos al nou tema que acabem d’obrir a biologia, el qual fa referència als períodes geològics i a l’evolució de la vida a la terra.

I a vosaltres, què us va semblar?

Aitor F.

La millor plaça del món

Estimada plaça,

Ets la millor persona que he conegut mai: ets amable, simpàtica i sempre que t’explico algun dels meus assumptes ni et mous del lloc on eres, sempre parant atenció. Ets bella, amb bars i botigues als teus voltants que sempre t’observen alegres. Els bars petits sempre estan molt plens, i els grans potser no tant i un enèrgic grup de nens ve cada tarda a prop teu a jugar amb tu.

Tu estàs plena de vida i sempre ho demostres. Fa no gaires anys, a davant teu, et van instal·lar l’ajuntament del poble, que encara hi és, i també molts segles abans t´hi van posar una església meravellosa on també hi ha un campanar sorollós que no para de repicar en tot el dia. Encara a l’església vella es fa missa cada diumenge, on acudeix un públic (creients i fidels) considerable, i més quan s’acosta el Nadal. També ets els centre d’atenció en totes les xerrameques del poble, ja que les veïnes es passen tot el dia explicant-se totes les xafarderies i més temes que els interessen a elles.

I tothom es pregunta com et vaig conèixer:

Quan jo era petita, devia tenir 1 o 2 anys, la meva germana encara era al poble, i sovint em portava cap a tu perquè havia quedat per prendre una cervesa o un refresc amb els amics. Jo, mentre tots ells petaven la xerrada i com jo sóc una persona molt curiosa, em passava tota l’estona observant-te: els arbres alts i verds, l’edifici de l’ajuntament blanc, l’església vella, les rajoles amb tot de xiclets enganxats... i a mida que em vaig anar fent gran vaig anar quedant els dissabtes a la tarda a jugar amb tu i els teus amics.

Hem passat tant temps junts i tu no m’has dit mai res però jo, un dia d’aquests, t’escriuré un “t’estimo” a les teves rajoles.

Amb tot el meu amor i afecte,

Maria Bernadó

Porta

El raper Christian Jimenez, conegut per Porta, va néixer al 1988 el 2 de juliol a Barcelona.
Es va donar a conèixer gràcies a les xarxes socials, ja que penjava les seves maquetes a Youtube.

Va començar a escriure les seves pròpies cançons des de ben petit, amb 11 anys. 

El rap és un estil musical basat en ritmes, en el qual el raper expressa la seva opinió del que vol o del que sent a través del rap. 

Durant tots els seus anys de músic, ha guanyat diversos premis. En el 2008 va ser disc de l'any amb el seu debut En boca de tantos. També va ser el guanyador tres vegades en els Neox Fan Awards.

És un dels rapers més coneguts a Amèrica del Sud, però també es coneix en la seva terra natal. De totes maneres amb els anys ha baixat la seva popularitat.

Hi ha una cançó d'amor que es diu La primera vez, que tracta sobre la primera vegada que li van trencar el cor. Explica que la noia el va enganyar amb un amic seu, llavors ho deixen i ella torna, però ell ja no volia estar amb ella.

la primera vez

Una de les seves cançons més conegudes és La Bella y La Bestia en la qual parla sobre el maltractament a la dona. La finalitat de la cançó es donar suport a les dones en les situacions de maltractament o abús psicològic i sexual.

A nosaltres ens agrada aquest raper perquè diu el que pensa sense importar-li el que diuen els altres. Normalment escriu sobre temes d'amor, la societat, problemes d'alimentació (anorèxia i bulímia), i fins i tot de futbol.

Aquí us deixem l'enllaç d'una de les cançons mes populars:  la bella y la bestia

Xènia Ruiz i Carla Marín

EXCURSIÓ A MONTCABRER

El darrer dijous 8 d'octubre, els alumnes de 4 d'ESO que feien com a optativa biologia i geologia vam anar d’excursió a la muntanya Montcabrer situada entre Cabrils i Cabrera de Mar.

A les 8:00 els professors responsables ens van donar un dossier que havíem de realitzar a mesura que anéssim avançant. A les 8:10 ja estàvem preparats per marxar! Vam avançar pels camps de cultiu situats darrere de l'institut fins a arribar al Mercat de la Flor, on vam començar a pujar per la riera de Vilassar.

Allà, vam poder observar que el terra de la riera estava format per petits fragments de quars, mica, feldspat, argila... que per culpa de l'erosió i el transport provocat per l'aigua els minerals es trobaven en aquelles condicions. Una vegada pujada la riera, els professors ens van explicar que la vegetació protegia el terreny i evitava que l'aigua s'emportés el terra, vam poder veure un clar exemple.

Vam continuar caminant fins arribar a la Riera de Cabrils on vam veure que als laterals hi havia murs alts per evitar que l'aigua es desbordés i sortís cap a la carretera i als camps de cultiu. Vam ascendir per la riera pujant cada uns 30 metres uns esglaons gegants que eviten que l'aigua agafi massa velocitat. Ens vam endinsar al poble de Cabrils i vam aturar-nos per descansar i esmorzar en un petit parc.

A continuació vam dirigir-nos cap a la muntanya. Un cop allà vam trobar un indret on es podia observar dues roques que han patit meteorització, una física i l'altra química.

En arribar al cim de Montcabrer ens vam fixar en el paisatge i vam acabar el dossier. Més tard vam començar el descens cap a l'institut.

Meteorització química.

Meteorització física

EN TREN CAP A LA TERRA BAIXA

El passat dijous 15 d’octubre, uns quants alumnes de quart d’ESO vam anar a veure una adaptació de la famosa obra d’Àngel Guimerà, “Terra Baixa”, al teatre Borràs.

Hi vam anar en tren. Un cop érem allà, ens van repartir les entrades. Al cap de poca estona vam entrar i en teoria ens havíem de seure a la butaca que ens indicava l’entrada, però alumnes d’altres instituts s’havien assegut als nostres llocs i ens vam haver de recol·locar com vam poder. Quan per fi ja estàvem tots acomodats va començar l’obra. 

Lluís Homar, l’únic actor de la funció, va fer una petita introducció explicant-nos el motiu d’aquesta adaptació.  Homar interpretava els quatre personatges principals i per això a l’inici de l’actuació ens va resultar una mica difícil saber quin personatge  representava a cada moment. Tot i així, vam acabar entenent els canvis de personatges.

Al llarg de la funció es van produir diversos incidents que ens van treure de polleguera. En primer lloc van sonar un parell de mòbils, tot i que ens havien advertit que havíem de tenir-los en silenci. En segon lloc, un grup de nois d’un altre institut que estaven asseguts davant nostre no paraven de xerrar i riure i els vam haver de cridar l’atenció diverses vegades.

L’argument ens va semblar una mica forçat, no sabem si perquè van resumir molt l’obra original o perquè ja és així. Encara que alguns dels nostres companys la van trobar avorrida, a les dues ens va agradar.  L’actor ho va fer molt bé i el final va ser molt impactant.

La tornada en tren va ser estressant perquè estava a petar i gairebé no teníem espai. Si a fora ja feia calor, a dins la temperatura era inimaginable. El trajecte es va fer llarg i vam acabar amb els peus entumits. Finalment vam arribar a Premià de Mar i cadascú va tornar a casa seva després d’haver vist una excel·lent adaptació d’un clàssic de la literatura catalana.

Laia Surós

Alba Valero

4rt E